Aqüeducte de Los Milagros

Aqüeducte de Los Milagros
Imatge de wikipedia.org

Historia

Portava aigua fins a la ciutat romana d’Emerita Augusta des del pantà de Prosperina, amb un recorregut de10 km. La seva cronologia ha estat molt debatuda, però se’l considera d’època augusta.

Dimensions i descripció

Primera zona d’arcades:

Apareix després de la zona subterrània de la conducció, amb una arcaria elevada de la qual sols es conserven tres pilars rectangulars. El tercer dels pilars ha estat anomenat “de los milagros”, donada la inestabilitat i perill que suposen el desgast de la seva base. Aquest pilar ha acabat donant nom a tota la construcció, tot i que va ser restaurat el 1956.

Entre el primer i el segon del pilars conservats, en falta un altre i entre el segon i el tercer en falten nou.

Després d’aquesta primera secció d’arcades, trobem un tram de 123’50 m del qual no en tenim vestigis.

Segona zona d’arcades:

Tenim una primera tirada de 26 m, on hi trobem tots els pilars. Els que ocupen els llocs 9 i 10 estan situats a la zona per on discorria el riu Albarregas, i a la seva base trobem tallamars a ambdós costats. És en aquest punt on l’aqüeducte arriba a la seva major alçada, arribant als 28 metres.

A partir del pilar 26 tornem a trobar una longitud de 83 m sense vestigis.

Tercera zona d’arcades:

El primer pilar que trobem romp la alineació i canvia la direcció de la conducció. Més endavant trobem l’ermita de San Jorge, on l’aqüeducte proveïa d’aigua un dipòsit o piscina llimaria, ja que els usos d’aquesta conducció eren industrials.

Als pilars principals, la secció del nucli pot variar entre els 2’90 x 2’90 m als 3 x 3 m. En aquests pilars se’l adossen contraforts frontals (amplària de 1’30 a 1’38 cm, sortint de 2 a 2’10 cm).

El mòdul general es de tres pisos, on el pilar arriba fins la línia d’arrencada de les bòvedes superiors, amb una cornisa a l’arrencada de les bòvedes dels pisos.

Se suposa que sobre les restes conservades, hi devia venir el cos de coronació.

Una de les característiques més destacables és la utilització de la fàbrica de maó per les bòvedes, combinada amb els carreus pels pilars.

Conducció
Assortia d’aigua la ciutat d’Emerita Augusta. La conducció transcorria des del pantà de Proserpina fins a la ciutat travessant la depressió del riu Albarregas, per concloure al turó d’El Calvario.

Imatges

wikipedia.org

Bibliografia

FERNÁNDEZ CASADO, C., Acueductos romanos en España, Doce calles, 2008.

FERNÁNDEZ CASADO, C., Ingenieria hidráulica romana, Ed. Turner, Madrid, 1983.

Aqüeducte de San Lázaro

Aqüeducte de San Lázaro
Imatge procedent de extremaduraturistica.es

Història

Aquest aqüeducte data de mitjans del segle I o II. És probable que es realitçàs en dues èpoques, donada la diferència constructiva entre els dos pisos. També es pensa que la seva cronologia

sigui anterior i que realment dati de l’època augustiana.

Juntament amb l’aqüeducte de Los Milagros, assortia d’aigua la ciutat d’Emerita Agusta, conduïnt aigua al llarg d’una distància de 1 km, fins a l’Amfiteatre i al Fòrum Municipal, per sobre el riu Albarregas.

Dimensions i descripció

De tot l’aqüeducte que suportava la conducció al seu pas per sobre el riu Albarregas sols en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió, la resta forma part de la reconstrucció a tres

altures que es dugué a terme al segle XVI. Per a la seva realització s’utilitzaren molts dels carreus de l’aqüeducte romà, deixant-lo pràcticament destruït.

Aquests tres pilars conservats són de planta rectangular (2’50 x 1’90 m), i amb contraforts, per reforçar l’estructura.

Al primer pis trobem dos arcs de mig punt amb onze dovelles cada

un. Els carreus dels pilars són encoixinats de nou fileres, que contrasten amb els de la següent altura. Aquest primer pis acaba en una cornisa.

El pis superior de la construcció és de carreus plans amb fileres horitzontals de maons intercalats, així, trobem una combinació de materials. Si al primer pis trobem que els pilars són de planta

rectangular, en aquest seran pilars de planta cruciforme inscrita a la planta dels pilars inferiors.

Originalment cobriria una longitud de 1000 m., desembocant en dos llocs diferents: un a un dipòsit d’aigües limàries de l’amfiteatre i l’altre cap al fòrum de la ciutat.

Al segle XVIII s’obrí un estret arc a la part inferior de la construcció amb la finalitat de facilitar el pas.

Curiositats

Es curiosa la descoberta que recentment es va fer a la part inferior de l’aqüeducte quan s’obria un nou arc peatonal. Aquesta descoberta consisteix en la troballa de dos canals, un de plom i un altre de ceràmica a l’interior de la construcció.

Visita

Actualment es troba situat a una zona enjardinada que facilita la visita. A més, es troba proper a altres monuments com el Circ Romà i la Cripta de Santa Eulàlia.

Situació de l'aqüeducte

Mostra un mapa més gran

Imatges

extremaduraturistica.es

Bibliografia

FERNÁNDEZ CASADO, C., Acueductos romanos en España, Doce calles, 2008.
FERNÁNDEZ CASADO, C., Ingenieria hidráulica romana, Ed. Turner, Madrid, 1983.

WARD-PERKINS, J.B., Arquitectura romana, Aguilar, Madrid, 1976.