Història
Durant el control de Roma per part d'August (27 a. C. - 14 d. C.), que va convertir els seus dominis en imperi, es va formalitzar el nom de Barcino per denominar l’actual ciutat de Barcelona (entre el 15 i 10 a. C.), forma reduïda de l'oficial Colònia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino .
En la refundació d'August, Barcino va prendre la forma urbana de castrum inicialment, i oppidum després, amb els habituals eixos organitzadors Cardus Maximus i Decumanus Maximus i un espai central o forum. El conjunt estava emmurallat amb un perímetre d'1,5 km .
Dos aqüeductes conduïen les aigües cap a Barcino. Un d'ells portava l'aigua que arribava des de Collserola, al nord-oest, i un altre des del nord, prenent l'aigua del riu Bessòs. Tots dos aqüeductes s'unien enfront de la porta decumana de la ciutat . L'aigua era utilitzada tant per a usos domèstics com per als banys públics, que exigia gran quantitat d'aquest recurs. Transcorregut el seu ús, una xarxa de canonades i clavegueram expulsava l'aigua cap al mar.
No hi ha cap referència documental que permeti datar els dos aqüeductes, sols referències estilístiques i límits temporals de deducció. La consideració és que tots dos aqüeductes són anteriors a la construcción de la murada, per tant, la seva datació es troba aproximadament entre els segles III-IV.
Dimensions i descripció
Del primer aqüeducte deduïm que la seva longitud era considerable, al menys la corresponent al recorregut de l’actual carrer de Capellans, el carrer dels Arcs i la Plaça Nova, per arribar a una altura important a la zona on quedava emparedat per la murada on es perllongava per tots dos costats per arribar al nivell del terreny.
També es dedueix que era doble, és a dir, integrats per dues alineacions d’arcades paral.leles, cada una formada per pilars quadrats de 1,55 m, de paràmetres de carreu amb fileres horitzontals de diferent altura.
A l’altre aqüeducte les dovelles són molt estretes, en trobem unes trenta cinc en total i aproximadament de 15 a 20 cm. A l’intradós hi trobam maçonería concertada (opus incertum).
Existeix un segon bot en els paràmetres, la darrera filera de pilars, amb triple altura respecte les altres i que n'augmenta les dimensions.
El nucli està farcit de manera uniforme amb opus cementiciae. L’interior del canal està revestit amb un arrebossat de opus signum característic en tots els aqüeductes.
Curiositats
Dels aqüeductes es conserven molt poques restes, ja que varen servir de suport per la construcció de diverses cases en l'època medieval.
Un d'ells transcorria al llarg del carrer dels Arcs.
De l'altre es conserven algunes arcades al carrer Duran i Bas.
Actualment l'estat de conservació és pèssim.
En aquest enllaç podeu trobar adjunt un article que parla de la imatge actual d'alguns dels fragments de l'aqüeducte.
Situació de l'aqüeducte
Mostra un mapa més gran
Bibliografia
FERNÁNDEZ CASADO, C., Acueductos romanos en España, Doce calles, 2008.
FERNÁNDEZ CASADO, C., Ingenieria hidráulica romana, Ed. Turner, Madrid, 1983.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada