Aquest bloc té la intenció de donar-us a conèixer els principals aqüeductes de la Hispania en l'època romana.
Parlarem de la seva construcció, funció, emplaçament i particularitats estilístiques.

dilluns, 3 de gener del 2011

Aqüeducte de Los Milagros

Aqüeducte de Los Milagros
Imatge de wikipedia.org

Historia
Portava aigua fins a la ciutat romana d’Emerita Augusta des del pantà de Prosperina, amb un recorregut de10 km. La seva cronologia ha estat molt debatuda, però se’l considera d’època augusta.

Dimensions i descripció
Primera zona d’arcades:
Apareix després de la zona subterrània de la conducció, amb una arcaria elevada de la qual sols es conserven tres pilars rectangulars. El tercer dels pilars ha estat anomenat “de los milagros”, donada la inestabilitat i perill que suposen el desgast de la seva base. Aquest pilar ha acabat donant nom a tota la construcció, tot i que va ser restaurat el 1956.
Entre el primer i el segon del pilars conservats, en falta un altre i entre el segon i el tercer en falten nou.

Després d’aquesta primera secció d’arcades, trobem un tram de 123’50 m del qual no en tenim vestigis.
Segona zona d’arcades:

Tenim una primera tirada de 26 m, on hi trobem tots els pilars. Els que ocupen els llocs 9 i 10 estan situats a la zona per on discorria el riu Albarregas, i a la seva base trobem tallamars a ambdós costats. És en aquest punt on l’aqüeducte arriba a la seva major alçada, arribant als 28 metres.
A partir del pilar 26 tornem a trobar una longitud de 83 m sense vestigis.


Tercera zona d’arcades:
El primer pilar que trobem romp la alineació i canvia la direcció de la conducció. Més endavant trobem l’ermita de San Jorge, on l’aqüeducte proveïa d’aigua un dipòsit o piscina llimaria, ja que els usos d’aquesta conducció eren industrials.

Als pilars principals, la secció del nucli pot variar entre els 2’90 x 2’90 m als 3 x 3 m. En aquests pilars se’l adossen contraforts frontals (amplària de 1’30 a 1’38 cm, sortint de 2 a 2’10 cm).

El mòdul general es de tres pisos, on el pilar arriba fins la línia d’arrencada de les bòvedes superiors, amb una cornisa a l’arrencada de les bòvedes dels pisos.

Se suposa que sobre les restes conservades, hi devia venir el cos de coronació.
Una de les característiques més destacables és la utilització de la fàbrica de maó per les bòvedes, combinada amb els carreus pels pilars.

Conducció
Assortia d’aigua la ciutat d’Emerita Augusta. La conducció transcorria des del pantà de Proserpina fins a la ciutat travessant la depressió del riu Albarregas, per concloure al turó d’El Calvario.



Imatges

Bibliografia
FERNÁNDEZ CASADO, C., Acueductos romanos en España, Doce calles, 2008.
FERNÁNDEZ CASADO, C., Ingenieria hidráulica romana, Ed. Turner, Madrid, 1983.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada