Aquest bloc té la intenció de donar-us a conèixer els principals aqüeductes de la Hispania en l'època romana.
Parlarem de la seva construcció, funció, emplaçament i particularitats estilístiques.

diumenge, 9 de gener del 2011

Aqüeducte de Toledo

Història
L'any 193 ane. i després d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior conquesta la ciutat. Els romans la reconstruïren i la denominaren Toletum.
La zona on s'assentava la ciutat va sofrir un profund procés de romanització, com testifiquen les nombroses restes de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo.
Els romans van deixar nombrosos vestigis en la ciutat toledana, com ara un imponent aqüeducte, del que únicament es conserva la base a banda i banda del riu Tajo.

Dimensions i descripcció
L’aqüeducte es va deixar d’utilitzar al voltant del segle XI, per tant ens basarem en la reconstrucció duita a terme per Rey Pastor per explicar la construcció.
La reconstitució de l’alçat partint del nivell superior fixat per l’arribada del canal en el costat esquerre del riu, l’arrencada d’un dels arcs del pas inferior, un triangle de timpans corresponents al primer pis d’arcades a la vorera dreta i un aixecament topogràfic directe del perfil de la llera del riu.
El resultat és una ordenació d’arcades en tres pisos, amb tres arcs de 28 m de llum al pis inferior, una tercera part amb pilars esvelts en el pis intermig i molt petits en el darrer pis.


Fernández Casado proposa una nova reconstrucció al llibre Acueductos romanos en España. L’aqüeducte estaria conformat per dos pisos amb un augment de la llum de l’arc a 30 m i una superposició de semicercle sobre quadrat.


Conducció
Proveïa d’aigua a Todelo, capital de gran importància a causa de la categoria de la ciutat al llarg del temps i les dificultats naturals que la seva situació estratègica planteja.
El conjunt de proveïment hidràulic naixia en la presa d'Alcantarilla a Mazarambroz, en el rierol Guajaraz. Iniciada la seva construcció al segle I, els mateixos romans van ampliar aquesta presa desviant cap a la mateixa també el curs del rierol de Sant Martín de la Montiña, fins a tenir una capacitat de 3,5 milions de metres cúbics
Des d'aquesta presa començava l’ specum o canalització al llarg dels 38 quilòmetres que separen Alcantarilla de Toledo. De vegades enterrada, de vegades elevada, la canalització anava d'aquesta manera salvant les dificultats orogràfiques. El punt més difícil arribava en apropar-se a Toledo, ja que els forts pendents que condueixen al Valle del Tajo feien que l'aigua pogués agafar fortes velocitats amb perill de perdre tota la càrrega.
Els enginyers romans ho van solucionar emprant les denominades torres acuarias on l'aigua s'emmagatzemava en un dipòsit intermedi, queia a un altre en desbordar aquest i de nou, ja sense força i purificada per decantació, aquesta aigua era conduida de nou amb un pendent petit, fins a arribar a la següent torre acuaria si el desnivell persistia.

Curiositats
Restes actuals de l’aqüeducte situats a la carretera del Valle més enllà del Puente de Alcántara.

Detall Aqüeducte de Toledo
Imatge procedent de discipulilatini.blogspot.com
Detall Aqüeducte de Toledo
Imatge procedent de discipulilatini.blogspot.com

Detall Aqüeducte de Toledo
Imatge procedent de discipulilatini.blogspot.com


Situació de l'aqüeducte

Imatges
http://discipulilatini.blogspot.com/


Bibliografia
FERNÁNDEZ CASADO, C., Acueductos romanos en España, Doce calles, 2008.
FERNÁNDEZ CASADO, C., Ingenieria hidráulica romana, Ed. Turner, Madrid, 1983.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada